dimarts, 2 de març de 2010

Perseguint el mal temps a Puigcerdà i La Tour de Carol

Dissabte 27, aprofitant el cap de setmana intensiu que m'havia planejat des de fa temps, vaig decidir, d'una vegada per totes, completar la línia R3 en tota la seva totalitat, ja que em faltava el tram de Puigcerdà a La Tour de Carol - Enveitg.

Sortim com ve sent habitual en els últims dos dies a les 7:55, per agafar el bus de l'empresa Sagalés cap a Vic, que seria servit pel 663, Scania K114 6X4 Obradors BSC, ex-Autos Casas, antiga empresa d'autobús que feia la línia Tona - Vic, i que va ser traspassada a l'empresa vallesana el setembre del 2008, per jubilació del propietari, i que curiositats de la vida, és el propietari del garatge on tanquem els cotxes de casa meva.

A les 8:01 arriba a la parada de sota casa meva, i només pujar, un home li demana al xofer (quan ja havia arrancat) si aniria directe a l'estació de bus, i el xofer li diu que no, que faria les parades d'un recorregut habitual, i el passatger s'enfada i li recrimina al conductor que l'espera a la sortida, evidentment el conductor va fer cas omís de les amenaces, i al cap de pocs minuts es va calmar.

Igual que dijous, baixo a la Poncella, al Pg. de la Generalitat de Vic, per fer un altre sprint fins a l'estació de RENFE, que dijous em va donar bon resultat, però dissabte no tindria tanta sort, i a l'arribar a l'estació i comprar el bitllet, ja surt una doble 447 de la via 3 cap a Puigcerdà i La Tour de Carol, cosa que li dic una mica en broma al taquiller, que es podria haver esperat un minut, però bé, el mal ja estava fet, i com que quedaven dues hores per sortir de nou, vaig anar a esmorzar a la cafeteria del costat per passar el temps, i mentre esmorzo se m'encén la bombeta i dic d'agafar el Ribes que passaria a 1/4 de 10, per fer una mica de temps i no haver de fer l'espera tant llarga.
I com ha passat abans, puntualment a 1/4 de 10 arriba una 447 en simple per la via 1 en destinació Ribes de Freser.
Viatge plàcid, sense incidències, l'únic neguit que tenia era el mal temps que feia, i que a l'arribar a Ribes vaig veure com el cel cada vegada era més amenaçador, i ja començaven a caure les primeres gotes. Per distreure'm vaig anar fins a Ribes enllaç, a veure què hi havia al cremallera, i a l'igual que dijous, a la via 2 hi havia els Sportwagen estacinats, al cap d'una estona arriben l'A5 i l'A6.


Entre els treballadors del cremallera, discutien que si hi havia precipitació, seria tot aigua, fins i tot a dalt.
Un cop fora els cremalleres, torno cap a RENFE, quan faltaria encara una mitja hora perquè arribes el tren, i decideixo anar a la sala d'espera, per fer temps i esperar en un lloc a cobert.
Quan faltaven 10 minuts aproximadament perquè arribés el meu tren, veig al teleindicador que indica el tren a La Tour de Carol, i que faltaven 9 minuts. No ho havia vist mai! Portaven 6 anys en què el seu missatge era: Estació Ribes, panell en proves. RENFE RODALIES. I d'aquí no sortiem, però dissabte per fi es van engegar, no sé si el traspàs a la Generalitat hi té a veure, tot i que l'estació és gestionada directament per ADIF.

A les 11:32 arriba puntualment per la via 5 una doble 447, en direcció La Tour.

Pujo a la primera composició, però anava molt plena d'esplais i gent que anaven a passar el cap de setmana a la muntanya, per tant, marxo cap a la composició de darrera, que estaria més buida, i podria seure còmodament.
Iniciem viatge per les dures rampes del transpirinenc, i arribem a una zona limitada a 20. Al sortir d'aquesta zona, el tren al donar tracció per accelerar, fa un parell de patinades que no van agradar gens ni al passatge, ni a un servidor. Però d'aquí no va passar. La resta del viatge, tot molt correcte, a La Molina baixa molta gent, res d'anormal. Marxem i iniciem el descens fins a Urtx - Alp. Sortim d'Urtx - Alp, i a l'iniciar el descens, al frenar el tren torna a patinar, els carrils estaven força molls.
I finalment a 2/4 i 5 d'1 aproximadament, arribem a Puigcerdà, on queia una pluja fina però persistent, i decideixo refugiar-me dins de l'estació, fins que el tren torni a passar, en direcció BCN cap a 1/4 d'1, el qual decideixo fer-li algunes fotos a l'arribada.

Un cop marxa el tren cap avall, jo decideixo fer el trajecte invers, anar fins a La Tour de Carol, a peu, aprofitant que la pluja havia amainat, i marxo cap al camí de la Vinyola, on déu ni dó el trànsit de cotxes que hi ha. Arribo a la frontera francesa, i al cap d'uns pocs metres veig un carrer que porta cap a les vies, i l'agafo, però em vaig equivocar, i em va portar a una urbanització del poble d'Enveitg, però segueixo per un altre carrer i al final, per fi surto a l'estació internacional de La Tour de Carol - Enveitg, on arribaria a les 14:00 i que aprofitaria per menjar-me l'entrepà del dinar. Després de dinar, com que tenia temps, miro el panell de circulacions i encara quedaria una estona perquè marxés el tren groc cap a Vilafranca de Conflent. I aprofito i surto a les andanes a fotografiar tot el material francès, que res té a veure amb l'espanyol. Uns expressos a París amb locomotora i cotxes convencionals, els moderns i preciosos AGC esperant un nou servei TER fins a Touluse, el Corail Lúnea, i el tren groc, la llàstima és que aquell dia els encarregats del servei eren els dos automotors GTW 2/6 Stadler Z150, del mateix tipus que hi ha al cremallera de Núria. Abans de marxar el Tren groc (Train jaune), arriba una doble 447 de RENFE a l'estació internacional, i veus la poca consideració dels espanyols envers el ferrocarril convencional, enviant trens que són més aviat per a trajectes curts, inspirats en el Metro, que no pas un viatge de 3 hores llargues i per línies de muntanya.

Marxa el tren groc, i com que la propera circulació, era la de la 447 en doble cap a Barcelona, decideixo pujar i esperar a l'hora de marxar a dins.
Al sortir, al revolt de sortida direcció Puigcerdà, el tren per enèssima vegada patina, però per sort seria menys notable que les anteriors. A Puigcerdà es comença a omplir i a La Molina, ple del tot, amb un esplai que faria que estigués distret fins a Vic, on baixariem tots, servidor, i l'esplai amb els monitors i nens. Per tornar a casa, segueixo a Vic, a l'espera que baixi el tren procendent de Ripoll de les 19:13 (hora de sortida de la capital osonenca), i que em deixaria a l'estació de Balenyà cap els volts de 2/4 de 8, on donaria per finalitzada la sortida del dia, la penúltima dels intensos 4 dies, que demà completaré amb un nou post.
Fins aleshores, sigueu bons.
Salut!


  1. L'automotor A5 "Puigmal" juntament amb els Sportwagen, a punt per sortir de Ribes enllaç cap a Núria.
  2. Panell interior de l'estació de Ribes, indicant el proper tren correctament
  3. Una doble 447 arriba des de Barcelona per la via 5 de l'estació ribetana
  4. La doble 447 ocupant tota la llargada de l'andana de l'estació de Puigcerdà
  5. Tres amples de via, i tres trens diferents, en primer terme la 447 060R de RENFE rodalies, al seu costat un dels cotxes del Corail Lunéa, i al fons, ja marxant cap a Vilafranca de Conflent, la doble composició de Z150 del Train Jaune (Tren groc)
  6. La 447 doble, saluda a la locomotora del Corail Lunéa i el doble Z150
  7. La 447 es fa forastera entre els Corail Lunéa, els expressos a París, i els moderns automotors AGC per als serveis TER.

2 comentaris:

  1. El transpirinenc, més que un viatge és una odissea, sobretot amb aquest material de rodalies. A veure quan us posen unes 449!!!
    Tu ho has dit: és arribar a la frontera i adonar-se del canvi de mentalitat. Aquests dies hi han més trens del compte per culpa de l'esquí? M'agradaria anar-los a veure!

    ResponElimina
  2. Doncs t'ho recomano, el que veus a la dreta de la 447 és un dels expressos especials. Per cert, en breu també trobareu uns videos al meu canal de youtube, sobre la odissea pel transpirinenc. ;)

    ResponElimina