divendres, 31 de desembre de 2010

Última sortida de l'any

Benvinguts de nou a una nova entrada al meu bloc.

En l'entrada d'avui us parlaré sobre la sortida feta pel Transpirinenc ahir dijous.

Comencem sortint a les 10 de casa per agafar el bus fins a Vic, on em deixaria cap a les 10:20, camino fins a l'estació de ferrocarril on esperaria en Pere, el qual havia quedat amb ell allà tant bon punt arribés.

L'espera no va ser massa llarga, i a les 10:48 puntualment per la via 1 apareixia una 447 amb destinació LaTour de Carol, com a curiostat, era la 038R, la segona en rebre l'esquema de Rodalies de Catalunya.

El viatge ocurreix sense incidències, fins a Planoles, on allà esperariem encreuar amb el tren de baixada procedent de LaTour, l'espera s'allargaria 20 minuts almenys, degut a que els horaris no contemplen el temps que es perd al túnel de Toses, ja que aquest té la velocitat limitada a 30 km/h perquè el revestiment cau si els trens passen gaire depressa. Aprofitant l'espera vaig fer la foto de sota, la 447 038R, estacionada a la via 1 de Planoles esperant encreuament.

Al final arribem amb uns 15 minuts de retard a LaTour de Carol, i el que més ens va sorprendre a mi i a en Pere, va ser la quantitat de gent que va baixar del nostre tren, ben bé una vintena o trentena de persones. Mai haviem vist tanta gent i activitat en aquesta estació. La segona "sorpresa" del dia, va ser la locomotora encarregada de traccionar el Corali Lunéa, una locomotora que cada cop es pot veure menys per França, però que en canvi comença a ser habitual veure-la amb aquest servei. Una locomotora elèctrica de la sèrie 9300, en concret la 9328. He de dir que tampoc ens va sorprendre tant, ja que el company Aleix, el dia anterior ens havia dit que seria molt probable que ens trobéssim aquesta màquina, ja que el dia anterior ja havia sigut la titular del tren.
La veritat que veure una 447 de Rodalies de Catalunya, no desentona gens amb el paisatge, segons el meu gust, per mi aquesta decoració els hi queda la mar de bé. La trobo més alegre que l'anterior esquema "Renfe Operadora".

Després de fer les pertinents fotos a la 447, marxem andana amunt i anem a fotografiar els bonics automotors AGC que fan el servei TER fins a Toulouse. Com a curiositat, dir que un dels automotors que hi havia estacionats, el que es pot veure sota la foto, és hibrid, és a dir; porten motors elèctrics i dièsel, la diferència entre uns i altres són mínimes, la més rellevant és el número de sèrie de la unitat. Els automotors elèctrics són de sèrie 27.000 mentre que els hibrids porten com a número de sèrie 81.000.
Havent fotografiat tot el que voliem i podiem fotografiar a l'estació internacional, agafem el camí de la Vinyola cap a Puigcerdà, tot i que bona part del recorregut el fariem per la via d'ample internacional. Rebem una trucada de l'Aleix dient que l'esperéssim al pas a nivell de la Vinyola. Allà dinaríem i al cap de poca estona, cap a 2/4 de 3, ens passa a recollir. Tornem a LaTour ja que l'Aleix encara no havia fet fotos del material que hi havia estacionat.

Un cop acabada la tanda fotogràfica a LaTour de Carol, agafem el cotxe i anem fins als afores d'Osseja, un punt que ens va ensenyar en Pere, per caçar el Tren Groc, un dels objectius del dia. I la veritat que el punt no estava malament, on el tren enfila una pujada i es veu Puigcerdà al fons.
Després de fotografiar el Tren Groc als afores d'Osseja, agafem de nou el cotxe, i anem als afores d'una altra població de la Cerdanya francesa. Sallagouse. Aparcaríem a l'escapatòria d'un revolt que hi ha ja direcció Mont-louis. Un punt que feia temps que volia anar a caçar el Tren Groc, i així va ser. Després de deixar enrera Sallagouse, enfilar la pujada, el Tren Groc apareixia pel sinuós traçat, que es fica en túnel, passa per un pont sobre un rierol, i segueix ascendint el traçat.
Com es pot veure a la foto de baix.
Un cop caçat el Train Jaune, com que teniem temps i a sobre llum, vam decidir caçar el tren que baixa a Barcelona, des de LaTour de Carol pels volts de les 5, a un punt que havia vist moltes fotos de l'Aleix, a la vora de l'estació d'Urtx-Alp, on el tren ja enfila les dures rampes del Transpirinenc. La veritat que va passar a bon ritme. Les millores al Transpirinenc dels últims anys comencen a notar-se.

Ja caçat el tren descendent de Barcelona, agafem el cotxe, i seguim Transpirinenc amunt, el proper objectiu seria caçar l'últim tren de pujada cap a LaTour de Carol del dia, a l'estació de La Molina. Va trigar força estona, però cap als volts de les 6 apareixia una unitat 447 en simple. Fem les pertinents fotos, i tornem a agafar el cotxe, per tornar cap a LaTour, per agafar ja el tren de tornada cap a casa. Mentre el tren esperava l'hora de sortida, vam poder observar com el Corail Lunéa feia les maniobres per posicionar-se a l'andana per sortir cap a París al cap d'una estona. La veritat que em va agradar molt el moviment que hi havia ahir a l'estació francesa. No m'esperava tanta gent.

Després que el Corail fes les maniobres pertinents, va arribar el moment de marxar direcció Barcelona, a les 18:51 puntualment el cap d'estació donava la sortida a l'últim tren de baixada del dia des de LaTour de Carol.
Vam acomiadar l'Aleix que es quedaria una estona més a LaTour per acabar de fer algunes fotos més al Corail, i en Pere i jo, ja a dins el tren, començaríem a comptar la gent que va pujar, una vintena de persones, força gent. A Puigcerdà el tren es va acabar d'omplir, pujarien ben bé unes 70 o 80 persones, i a La Molina, unes altres 50 persones. A Ribes de Freser el tren es va acabar d'omplir, pocs seients quedaven buits.

Arribem a Ripoll amb 10 minuts de retard, on acoblaríem a una altra unitat que era allà estacionada, i baixaria en doble fins a destinació. Vam estar aturats a Ripoll 10 minuts més gairebé, esperant l'arribada del semi-directe cap a Puigcerdà. En total vam perdre cap a la vora de 17 o 18 minuts fins a Ripoll, però a l'arribar a Vic, el tren va poder recuperar gairebé 10 minuts, i arribaríem a Vic a 3/4 de 9 del vespre, l'hora d'arribada prevista eren les 20:37. A Vic donaria per finalitzada la sortida, l'última de l'any 2010.
Un any en què ferroviàriament parlant m'ha anat molt bé. He conegut gent nova, llocs nous, i fotografiat material de tota mena, i que feia temps que li anava al darrera.
Espero que el proper 2011 al qual estem a punt d'entrar, sigui igual o millor que aquest ja passat 2010.
Voldria agrair la companyia ahir de Pere Garcia Olivé, i també del sempre bon company Aleix Cortés, el qual ens va dur pels magnífics paratges de la Cerdanya.
I a tots els que seguiu el meu blog, desitjar-vos una molt bona entrada d'any 2011.
Gràcies a tots per passar i comentar. Salut i bon any a tots! I també bona via!